Arriba una de les sessions més esperades d'aquest cicle. Ens plau presentar la joia del clàssic italià Federico Fellini "Amarcord", realitzada al 1973 a partir dels records més intensos i significatius de l'autor en el seu poble natal. Tota una passarel·la de personatges que es van succeïnt davant la mirada de l'ésser que creix, acompanyat per l'espectador, a mesura que avança el film. Fellini proposa inoblidables seqüències difícils de classificar, ja que es mouen entre el retrat més realista i vívid d'una col·lectivitat mediterrània i la recreació onírica i fantasiosa dels records d'infància.
També ens agradaria animar-vos a assistir per la presència com a convidat especial d'Iván Pintor, professor de Tendències del cinema contemporani a Comunicació Audiovisual de la Pompeu Fabra, el qual s'encarregà de coordinar el cicle de conferències i projeccions dins el marc de la esplèndida retrospectiva del director "Fellini. El circ de les il·lusions", realitzada al Caixafòrum a principis d'aquest any 2010. Pintor realitzarà, com de costum, una presentació del director i el film i després del visionat, en podrem parlar tots plegats amb l'oportunitat d'introduir-nos en l'univers Fellini de la mà d'un especialista.
La sessió es realitzarà el proper:
Dimarts, 26 d'octubre a les 15.15h a l'aula 40.S16
(en el passadís soterrani de l'edifici Roger de Llúria)
Nota de premsa de l'exposició del Caixafòrum
En la sessió de "Amarcord" el convidat Ivan Pintor ha presentat una sèrie d'imatges preparades per il·lustrar el rerafons estètic i les vinculacions de la pel·licula amb la cultura popular del moment. Hem vist algunes vinyetes de Milo Manara, un dibuixant que presenta tot un món d'inspiració felliniana en les seves obres i que adaptà el projecte mai realitzat per Fellini "El viaje de G.Mastorna" al còmic. També hem vist un fragment molt breu d'una entrevista al director on Fellini exposava que la creació dels seus films no anava a càrrec seu, sinó que era més una obra d'un ent fosc i misteriós que el posseïa a l'hora de la creació. En aquest sentit, el professor Pintor ha explicat que Fellini incorporava incomptables elements de la cultura popular italiana, especialment dels diaris i les vinyetes còmiques o paròdiques de l'època, juntament amb la recreació i fixació pels seus somnis on hi apareixien totes les seves obsessions, tant d'índole sexual com espiritual.
ResponEliminaS'ha assenyalat també la connexió del film amb la vasta tradició i influència de la "Divina Comèdia" de Dante en el director italià, el món de Dante i l'estructura repetitva i de fresc monumental de personatges i anècdotes es troben dins la constel·lació fascinant de la mateix pel·lícula de "Amarcord".
En obrir el debat, els assistents s'han interessat per l'esplèndida representació dels personatges, la no-linealitat de la narració, la qual es perd en digressions i nombroses seqüències oníriques o absurdes, han parlat sobre els canvis de ritme i l'enorme importància de la música de Nino Rota en aquest film.
Un altre de les qüestions que han aparegut ha estat l'univers carnavelesc de Fellini, que s'incopora de ple dins una realitat retratada amb una aparent esponteneitat i passa a formar part d'una certa essència no-ficcional dels seus films. Ivan Pintor ha posat l'exemple d'algunes escenes de "Mulholland Drive" de David Lynch com una herència evident del cinema de Fellini.
Finalment, la sessió ha acabat amb el tema de la "Boira" a "Amarcord", el significat que se li podria donar. El públic ha convigut en dir que la boira submergeix els personatges de Fellini en un espai indeterminat on és impossible veure-hi res. Aquest fet pot ser llegit com una falta de voluntat per veure la realitat on estan immersos i els moments d'epifania o miracle on apareix la boira acostumen a ser trencats per l'intervenció d'un segon personatge que descobreix l'evidència prosaica que hi ha rera el tel de boira, com es veu en l'escena de l'avi que pensa que s'ha mort quan es troba davant casa seva i no és capaç de veure-la. Aquesta concepció de la boira canvia en les pel·lícules de directors com Theo Angelopoulos o Sokurov, els quals utilitzen els ambients emboirats en clau plenament metafísica i l'ull de la càmara penetra dins aquesta boira com el testimoni que ha de preservar la memòria d'una escena concreta, però abans ha d'entrar-hi.
Ha estat una de les sessions més llargues i concorregudes, hi han assistit unes 15 persones.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUna gran sessió. Molt apassionant com l'Iván Pintor ens va endinsar al món de les il·lusions de Fellini.
ResponEliminaGràcies pel resum, Mr. Macià