Cinefòrum d'Humanitats

Aula 20.023 o 20.025.
Edifici Jaume I
Campus Ciutadella de la UPF

5 de febr. 2012

SESSIÓ ESPECIAL




Al llarg del cicle “Cinema i memòria” (Curs 2010/11), una de les qüestions que es van discutir va ser el lligam entre cinema i identitat nacional. Art de masses per excel·lència, el cinema va esdevenir ràpidament un mitjà per configurar la memòria històrica d’un país. Si als Estats Units va servir per consolidar el mite de l’expansió a l’Oest, a Europa retratà els moviments de masses i les condicions socials de vida. En tots dos casos, el cinema fabrica una imatge de la realitat que serà instrumentalitzada amb fins polítics. Com ha estat utilitzat el cinema des del poder polític, però també com s’ha utilitzat en contra d’aquest amb l’aparició de canals alternatius, seran les qüestions centrals a desenvolupar en aquest cicle.

Per aquesta segona sessió del trimestre, tenim el plaer de comptar amb la col·laboració especial de Guido Furci, professor de la Universitat Sorbonne Nouvelle de París. El Prof. Furci imparteix des de fa uns anys un curs sobre neorrealisme italià en el que es discuteix sobre l’estatut del testimoni: què vol dir donar testimoni? qui en pot donar? què és un testimoni de primer grau i què un de segon? Aquestes preguntes, directament relacionades amb la definició de realitat que poden donar la ciència o la filosofía, prenen una rellevància particular quan es discuteixen des d’un corpus cinematogràfic.

El tema proposat per la sessió consistiria en fer un anàlisis comparat entre el cinema neorrealista dels anys ’40 i ’50 i un moviment contemporani italià que està integrant algunes de les estratègies narratives desenvolupades per directors com Rosellini, Fellini o Antonioni. Si des d’alguns mitjans s’ha tractat de catalogar aquest cinema com nou neorrealisme, traçant un paral·lelisme entre les circumstàncies polítiques de l’Itàlia de post-guerra i les actuals, l’objectiu d’aquesta sessió serà discutir aquesta etiqueta per mitjà d’una reflexió sobre els diferents significats de la reconstrucció.

Pel·lícula a projectar:
LE QUATTRO VOLTE (2010) de Michelangelo Frammartino.

DIJOUS, 9 DE FEBRER A LES 17h A L’AULA 40.152

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada