SEGON TRIMESTRE

Hola a tots, amants de les trobades cinematogràfiques d'Humanitats,

Bon any i benvinguts al segon trimestre de l'universitat Pompeu Fabril (o febril) i també benvinguts al nou cicle del CInefòrhum, ple de sorpreses i sessions interessants. El cicle d'aquest trimestre porta per títol "Cinema i Identitat" i jugarà amb els concepte de identitat nacional dins diverses cultures i països a través de la seva aportació cinematogràfica, que ha col·laborat en la creació d'una identitat particular de cara endins i de cara a fora. El cicle encara està en construcció, l'anirem actualitzant a la part inferior d'aquest blog i també a través del grup de Facebook.

Aquest trimestre l'horari del cinefòrhum serà els dijous a les 17h. L'aula està per confirmar.

Aquí teniu el text de presentació del cicle:

Realitat i Realisme
o la identitat en el cinema

El realisme cinematogràfic sempre ha estat un concepte complex i difícil de definir. El realisme europeu (Rénoir o neorealisme italià) o el realisme del cinema clàssic nord-americà dels westerns, per exemple, els podríem aglutinar en dos corrents estètiques que, tot i compartir una mateixa etiqueta, resulten força diferents. Per una banda, trobem el realisme del cinema clàssic nord-americà basat en la representació d’una realitat, generalment històrica, de forma fidel mitjançant l’ús d’escenaris composats en el si dels estudis i d’una estructura narrativa clàssica que representin de forma artificiosa però tant versemblant com suggeridora un esdeveniment real o històric. I per l’altra, coneixem el realisme europeu que surt a filmar fora dels estudis buscant un retrat fidel de les penúries socials de l’època i cercant noves formes narratives. Per tant, si són tant diferents, per què comparteixen la mateixa etiqueta de “realismes”?
Però els “realismes” no només es diferencien en la forma, sinó també en el significat. Mentre els westerns nord-americans descrivien amb precisió el passat en favor de la creació d’una identitat nacional, el “neo-realisme italià” retratava amb cruesa la societat italiana de post-guerra intentant mostrar una visió negativa de la guerra i crítica de la societat d’aleshores.
Per tant, realitat i realisme, recreació i reproducció, identitat històrica i realitat social, penso que haurien de ser els temes al voltant dels quals treballés el cicle del cinefòrum del segon trimestre. Un cicle dirigit més a fer preguntes que a oferir respostes, però, ja sigui per les preguntes com les respostes, destinat a mostrar el vincle entre cinema i societat, cinema i història, cinema i identitat, cinema i realitat.

Molt prest ja anunciarem la primera sessió!
Esperem que vingueu amb ganes de participar i il·lusió!

Fins prest.