Quan ens vam plantejar el cicle sota la temàtica de la "Memòria individual", una de les primeres pel·lícules que ens va venir al cap fou "El espejo" d'Andrei Tarkovsky. Aquest autor, valorat i revalorat per la crítica cinematogràfica per la seva poderosa i personal estètica de la durada i la textura, com també pel profund tractament narratiu i argumental entorn problemes d'envergadura metafisica, va elaborar una petita filmografia que conforma una de les propostes més arriscades i úniques de la història del cinema. Amb aquest film, Tarkovsky intentà reproduir els seus records d'infància amb múltiples línies narratives, diferents punts de vista (mare, nen, pare, àvia) i amb una trama paral·lela que ens parla de la història de Rússia des del transfons més autobiogràfic.
Un film on poesia i cinema formen una sola peça i en el que l'espectador s'ha de deixar endur per les imatges i el temps de les seqüències.
La convidada d'aquesta setmana és Tamara Djermanovic, professora de Literatura Russa i estètica moderna i contemporània en la carrera d'Humanitats.
Sessió: dimarts, 16 de novembre
15.15h a l'aula 40.252.
Us hi esperem!
una de les seqüències més enigmàtiques i on podreu veure de què va tot plegat
a dalt hi ha una de les polaroids que Tarkosvky va fer durant el rodatge de "El espejo".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada