Cinefòrum d'Humanitats

Aula 20.023 o 20.025.
Edifici Jaume I
Campus Ciutadella de la UPF

29 de nov. 2009

CONFIDÈNCIES




Aquest proper dimecres, 2 de desembre, es presenta el film "Gruppo di famiglia in un interno" (traduïda per "Confidencias"), de Luchino Visconti i realitzada al 1974. Un clàssic del director de "Morte a Venezia" o "Il Gattopardo" que narra la vida solitària d'un professor nordamericà retirat a una vila de Roma. Els seus dies rutinaris es veuran torbats per l'aparició d'uns extranys i vulgars inquilins italians de grans ambicions i prejudicis.

Comptarem amb la presència del professor de llengua i literatura catalana Miquel Gibert al debat posterior a la pel·lícula, que ell mateix ha seleccionat per aquesta sessió de CinefòrHum.



TRAILER (en italià)





Ens veiem dimecres, a les 15 a l'aula 20.017!

23 de nov. 2009

HOLLYWOOD CONTRA FRANCO/ Dimecres 25 de novembre/ Amb la presència del director, ORIOL PORTA


Bon dia a tothom!

Aquesta setmana tindrem l'honor d'acollir al nostre cienfòrHum el llargmetretge documental dirigit per Oriol Porta: HOLLYWOOD CONTRA FRANCO, i presentat pel mateix Oriol Porta. La pel·licula va a buscar l'impacte que va crear la Guerra Civil espanyola al cinema americà d'aleshores, on es mostra el recolzament de molts artistes a la banda Republicana. I a la cinta hi destaquen fragments de diverses pel·lícules i entrevistes a actors, productors o d'altres experts, amb noms com Susan Sarandon o Alvah Bessei.

Per a més informació consulteu la pàgina web de la pel·lícula:
http://www.hollywoodcontrafranco.com/


Us he esperem a tots, amants del sèptim Art, que amb la especial presència del director, Oriol Porta, hem canviat la nostra habitual aula, 20.017, per la 40.008 a l'edifici Roger de Llúria.


Apa, ens veiem dimecres!

13 de nov. 2009

dimecres, 18 de novembre





Cinefòrhumets i etes!

Anunciam la pròxima sessió del nostre estimat Cinefòrum, el dimecres que ve, 18 de novembre, com sempre, a les 15h a l'aula 20.017. Es projectarà "El espíritu de la colmena" de Víctor Erice, per a molts, una de les obres mestres del cinema espanyol. Segurament Erice és més conegut a fora que en les nostres terres, fet que és una llàstima (o una virtut segons com es miri). El que sí que podem afirmar és que els seus films són una meravella i a vegades es deixen bastant de banda. Víctor Erice és una home de poques paraules que té poca vida pública i només ens ha regalat tres llargmetratges (El espíritu de la colmena, El Sur i El sol del membrillo), juntament amb algunes joies en format de curtmetratge. Un dels que més renom ha tingut ha estat "Alumbramiento" (2002), una peça que forma part de la pel·lícula "Ten Minutes Older: the trumpet", en col·laboració amb alguns altres mestres del cinema actual com Werner Herzog, Jim Jarmusch, Aki Kaurismaki, Chen Kaige o Wim Wenders, entre d'altres. Si vos interessa, a youtube hi està penjat de forma íntegra. Això sí que fa venir saliveta...




També deixam el tràiler de "El espíritu de la colmena" (1973)



Com es nota que és de fa uns anys, ja no estem acostumats a veure presentacions així! També hem trobat una pàgina de "Tijeretazos", on hi podeu trobar fragments del guió original i una bona entrevista revisada pel mateix director, on es parla sobre la pel·lícula i les altres obres seves, totes elles precioses.

Tijeretazos


Vos hi esperam a tots!!!

(com es nota que ens fa moltíssima il·lusió projectar aquesta pel·lícula... bellesa en moviment)

12 de nov. 2009

pròximament al cinefòrhum...

Estem preparant quelcom de gran envergadura. No, no és que haguem aconseguit que l'Argullol vingui a comentar l'última pel·lícula de Michael Bay (que no estaria gens malament) es tracta d'una cosa encara més megalòmana: una projecció d'un film premiat com a millor documental al festival de cinema independent de Nova York. El documental en qüestió: "Hollywood contra Franco". La projecció està programada pel dimecres 25 d'aquest mes.

A continuació, el tràiler:



Sí, sí, fa venir salivera.

Us hi esperem!

Dimecres 11 de novembre: "El silencio tras el disparo" i "RDA: de Marx a marcs"

En el marc de la commemoració dels vint anys de la caiguda del mur de Berlín, l'IUHJVV va organitzar una jornada de conferències al voltant d'aquest tema. La Facultat d'Humanitats, coneixedora del nostre espai setmanal dedicat a la projecció de pel·lícules i al debat d'aquestes ens va convidar a participar-hi, atorgant-nos plena potestat sobre la tria de la pel·lícula, organització i conducció del debat.

Una especial i lloable comissió del cinefòrhum es va encarregar de buscar un film amb el qual poguéssim emprendre una discussió sobre tal esdeveniment històric i, no sense abans haver vist una quantitat considerable de cinema alemany (que es diu ràpid), va seleccionar la pel·lícula "El silencio tras el disparo". Un drama històric amb tints de thriller que ens explica la història d'una militant del grup terrorista conegut com a RAF que es veurà obligada a demanar asil polític a l'Alemanya de l'est i renunciar a la seva identitat. A continuació es va projectar un documental curt amb títol risible al mateix temps que cert anomenat "RDA: de Marx a marcs". Una producció de tv3 que se centra en capturar les opinions dels habitants de la RDA sobre els canvis imminents que es produirien tant en l'àmbit econòmic, social i ideològic a causa de la caiguda del mur.

Al debat vem comptar amb una participació activa de Francisco Fernández-Buey i Jordi Mir, ambdós membres del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials, Marició Janué, especialitzada en història contemporània Alemanya i Tamara Djermanovic, professora d'estètica i literatures eslaves. A grans trets, el debat va acollir temes de discussió i reflexió com ara les polítiques de control dutes a terme a l'Alemanya de l'est, fet constatable en la creació de la major xarxa d'espionatge que ha conegut el món, l'organització política i la forma de govern a la RDA així com el seu grau d'autoritarisme i la seva relació amb l'URSS, la construcció de la imatge del vençut, la intervenció de polítiques liberals en territori comunista just en el moment de la caiguda del mur i molts d'altres temes.

Agraïm, per tant, l'esforç dels organitzadors així com l'assistència dels professors i participants en general.

2 de nov. 2009

DIMECRES 4 de NOVEMBRE: Ça commence aujourd´hui (Hoy empieza todo)




FICHA TÉCNICO-ARTÍSTICA
Título original: Ça commence aujourd´hui
Nacionalidad: Francia, 1999
Género: Drama social Duración: 117 minutos
Director: Bertrand TAVERNIER
Guión: Dominique Sampiero, Tiffany y Bertrand Tavernier
Fotografía: Alain Choquart
Montaje: Sophíe Brunet
Música: Louis Sclavis
Producción: Alain Sarde/Little Bear/TF1 Production
Reparto: Philippe Torreton (Daniel Lefebvre), María
Pittaresi (Vcaleria), Nadia Kaci (Samia), Veronique Ataly
(señora Liénard), Nathalie Bécue (Cathy), Emmanuelle
Bercot (señora Tiévaux), Betty Teboulle (señora Henry),
Gérard Giroudon (Alcalde), Didier Bezace (Inspector),
Marief Guittier (Daniel), Daniel Delabesse (Marc).


SINOPSIS ARGUMENTAL
Daniel Lefebvre es director de una escuela infantil en una zona del norte de Francia
azotada por la crisis de la minería, su única fuente de actividad económica. Frente a la rigidez del
sistema educativo y a la burocracia de las administraciones políticas (y servicios soc iales) Daniel y las profesoras de su escuela luchan por desarrollar su labor, pero la raíz de muchos de los
problemas que afrontan está fuera de la escuela. Daniel, hijo de minero y apasionado con su
trabajo, no puede ser indiferente a ese entorno social. En su lucha personal Daniel se verá apoyado
por dos mujeres, su compañera Valeria, una escultora que tiene un hijo, y Samia, una asistente
social capaz de superar los formularios.


EL DIRECTOR
Hijo de un escritor, Bertrand Tavernier (Lyon, 1941) hizo crítica de cine y escribió guiones
antes de debutar como realizador en 1963 en un film por episodios. Desde su primer largometraje
(El relojero de St.Paul, 1973 -basado en un relato de Simenon-) destacó por su enfoque social y su mirada crítica. Aunque ha abordado muchos géneros, destacan sus ambientaciones históricas (Que empiece la fiesta, El juez y el asesino, La pasión de Beatriz , La vida y nada más, La hija de
D´Artagnan, ...) y sus visiones ácidas de la sociedad francesa contemporánea: Los inquilinos, Un
domingo en el campo, Alrededor de la medianoche, La guerre sans nom, Ley 627 o La carnaza.
Hoy empieza todo (1999) desató un animado debate sobre la educación en Francia. Su última
película, Dejad pasar (2002) es una reflexión sobre los cineastas franceses que trabajaron bajo la
ocupación nazi.


PUNTOS DE INTERÉS
· La película provocó (sobre todo en Francia) una polémica entre entusiastas y detractores.
Premiada en Berlín y por algunos sindicatos de enseñantes, otros festivales la apartaron del
palmarés (no así el público) y el gobierno mostró su malestar (Jospin, primer ministro en la
fecha del estreno había sido ministro de Educación con Mitterand).
· La escuela, algunas maestras y, por supuesto, los niños son reales. El guionista, Dominique
Sampiero es profesor de instituto. El relato contiene anécdotas de su experiencia y busca
retratar arquetipos y constantes de la educación: la posición de las administraciones políticas
(el alcalde comunista) y educativas (el inspector), la burocracia de los servicios públicos
(excusas de la responsable de la asistencia) y la conexión entre problemas escolares y sociedad.
· Destaca el análisis de las diferentes posturas que adoptan los educadores ante los problemas: el
inspector, el director que defiende las curvas de rendimiento, la profesora veterana, la novata y,
especialmente, el comprometido director Daniel Lefebvre.
· Daniel, pese a su experiencia como pedagogo (y su excelente habilidad con los niños) no sabe
manejar la relación con el hijo de su compañera y también le cuesta relacionarse con algunos
padres. Pero nos muestra siempre su capacidad para actuar su energía contagiosa.
· El film nos golpea con el contraste entre las tiernas miradas de los niños y la brutalidad del
entorno dominado por el paro, el alcoholismo, el frío y la pobreza.
· Por ello, la película va más allá de una mirada sobre la escuela, es una disección de cierta parte
de la realidad frecuentemente olvidada por los medios. Es una denuncia y, al mismo tiempo, un
canto a la solidaridad, al coraje social y a la imaginación.
· Para acentuar esa mirada "documental" utiliza con frecuencia planos-secuencia y travellings
con la cámara al hombro.
· Pero hay también una mirada poética e individual como se destaca mediante los planos
generales con voz en off que lee textos y poemas.
· ¿Por qué se titula hoy empieza todo (una traducción más exacta sería esto empieza hoy) ?




FILMOGRAFÍA
Escuela y sociedad en crisis.
· Rebelión en las aulas de James Clavell (G.B., 1967) ¡Qué lejos parecía ésto en los 60´!
· If... de Lindsay Anderson (G.B., 1968) Una brillante reflexión sobre violencia escolar.
· ¡Arriba Hazaña! de J.Mª Gutiérrez (España, 1977) La transición española desde un colegio.
· Mentes peligrosas de John Smith (EE.UU, 1995) Profesora en barrio duro con happy end.
· Las delicias de ser profe de Gérard Lauzier (Francia, 1996) La dura periferia parisina.